Any 1987. "Només son ral·lis......"

L'u de gener del 87 es començava a aplicar la nova normativa imposada per l'"estimat" Balestre, on per motius de seguretat es suprimien els grup B. Tothom estava d'acord que s'havia de fer alguna cosa, però ni les marques, retirant-se moltes durant el mateix 86, ni els pilots, ni els mateixos afeccionats creien que el camí triat fos l'idoni.

D'aquesta manera les poques marques interessades en continuar no tenien vehicles per fer-ho i només Ford (Sierra Cosworth) i especialment Lancia (Delta 4WD) es podien presentar amb un vehicle més o menys competitiu.

Així fou com en el mundial veiem a Kankkunen,Biasion, Alen amb Lancia Delta 4WD, Blomqvist amb Sierra Cosworth o 4x4 segons l'ocasió, L'Oreille i Ragnotti amb Renault 11 Turbo, etc, etc.

Inicialment en el campionat de Espanya, Salvador Servia portaria un Golf oficial de 160cv, Carlos Sainz aniria amb un Sierra Cosworth de 300cv, en Pep Bassas feia el salt a un BMW 325I, en Beny passava a un Kadett amb 156 cv, en Barreras i en Puras a un R-11 Turbo de 180cv i en Borja Moratal al Peugeot 205. És a dir, excepte en el cas de Sainz, menys de la meitat de potencia, amb dos o tres cents quilos de més....quins carretons!!!!. Havíem vist el cel i ara tocava baixar a la terra, o qui no diu als inferns....

Això si, els que varen continuar anant de ral·lis, passant hores a les cunetes, eren els verdaderament afeccionats o els que no tenien res més a fumbre.

Aquell Costa-Brava de nou fou molt dur, fred, neu, glaç i humitats en pràcticament tots els trams i és que la nevada d'aquell any fou espectacular, arribaven fins la mateixa costa.

El primer tram era Cladells, amb un "cruce" amb molt de glaç i on més d'un va haver de fer meravelles(el mateix Sainz feu una virolla). Desprès el ral·li anava cap a Barcelona, amb trams com Maresma o Collcerola, retornant a la seva zona natural en la segona etapa.

A la terra, es va viure un dels "affairs" més comentats al llarg dels anys, i del que jo en dono la versió que a mi pel que he vist i m'han explicat dono com a bona. El Sobirà estava impossible, amb forces quilometres de gel, neu i fang. En el penúltim pas pel tram Sainz-Boto estaven a quatre minuts d'en Servià-Sabater .

En la part final de la pujada Sainz trencava el diferencia i es clar, en aquelles condicions el pesat Sierra no pujava si no era per les pitjades del públic. Però quan ja s'acostava a la part més alta, Servia amb la seu petit tracció al davant arribava a la seva alçada, deixant gran part dels afeccionats a Sainz i ajudant en Salvador a pujar. Resultat, Sainz havia d'abandonar, perdent el ral·li, a més de la flema, ja que deixar verds als afeccionats catalans i a l'organització per uns suposats cotxes mal situats (us sona a 2002?).

Segons ell no va perdre el ral·li per haver trencat el diferencial, sinó perquè la gent no va ser esportiva. El cas es que aquestes declaracions obriren una forta escletxa entre uns i els altres.

També s'ha de destacar el fantàstic ral·li, que tot i no acabar, varen fer en Beny i en Borja, que fins hi tot va marcar un scratch amb el 205, o també en Mia Bardolet que feia un segon scratch amb el Visa GT a Osor.

Els altres ral·lis catalans de campionat de Espanya foren el nou Platja d'Aro (victòria de Servià) i el Catalunya, que lluí una molt bona inscripció.

De totes maneres la resta del campionat fou força diferent i el potent Sierra va arrasar en totes les proves que arribà a la meta, guanyant de forma molt clara el campionat.

D'aquesta manera el punt més calent fou la lluita pel sots-campionat, amb Servia i Bassas (que finalment ja utilitzava un M3) molt agrupats fins l'ultima prova el Valeo, on Servia s'adjudicà el segon lloc. En Puras i en Beny també varen estar allà lluitant.

Dins el campionat de Catalunya, Bardolet amb el modest Visa va repetir, en front d'una competència important, ja que Alsina amb un Gt Turbo grup N, en Martorell amb un 205 i en algunes proves en Frigola amb el R-11 Turbo l'hi varen posar força difícil.

Si fem una ullada a la part mitja-baixa de les llistes d'inscrits ja trobarem a pilots com Oriol Gómez (R5 Alpine), Climent (Corsa 1.2), Trelles (R5 Turbo) o J. Azcona (Peugeot 205) i copilots com J. Dalmases, X. Aluju, X. Lorza, J. Mercader o Q. Anglada.

En el mundial Lancia amb el millor cotxe i un gran equip va guanyar de manera clarisima, aconseguint victòries tan a la neu del Monte (Biasion-Siviero), com a l'asfalt de San Remo (Bisaion-Siviero) o la terra de Finlàndia (Alen-Kivimaki).

També ressaltaria d'aquell any, un altre esdeveniment del mon del motor. El Ral·li Paris-Dakar. Eren uns dels millors moments del raid per excel·lència, i tot i que a mi em segueix produint algunes contradiccions morals, també és una prova que quasi bé sempre m'ha fascinat.

Aquell any els equips passaven per terres catalanes, i tot i que cap amic va voler venir, allà estaven de nou en Salvador i la Mercè, els meus pares, que em portaren el dia u de gener, amb un fred espectacular, al peatge de la Jonquera. Allà els equips participats paraven durant uns breus segons, i així els que hi érem vàrem poder veure'ls de a prop.

De totes maneres la rebuda fou espectacular, amb milers de persones en tot els ponts de l'autopista i cents de miler als carrers de Barcelona. Era l'any d'en Vatanen, Mas, Metha, Porcar, Prieto, Cowan, Masuoka, Ickx, Shinozuka, Babler, Cañelles, Neveu, Lalay, Auriol, Petri, etc, etc, etc..

Fent un balanç de l'any, no podem dir que fos com amb els grup B, però tampoc va estar tant malament....és allò que diuen els Stones, "només son ral·lis, però m'agraden"

Campió del Món: Juha Kankkunen Peugeot 205 T16 E2

Marca campiona del món: Peugeot

Campió d’Europa: Fabrizio Tabaton