Any 1986. Punt i final.

En l'any 86 es va arribar al sostre del que s'entenia per ral·li. Els millors pilots (Toivonen, Kankkunen, Salonen, Rohtl, Alen, Vatanen.......), les maquines més impressionants (Audi S1, Lancia S4, Peugeot 205 T16,.....), el ral·lis més durs i difícils (trams de 90km, etapes de 24 hores,.....). Tot portat a l'extrem, al límit...tan al límit que a la vegada va ser la seva sentencia.

La mort de L'Attilio Bettega a Còrsega del 85, l'accident de Vatanen a Argentina, els continus accidents "menors" en diferents proves, la gravíssima sortida d'en Santos en el Portugal 86 i per sobre de tot el que va acabar amb la vida d'en Henry Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto a Còrsega, varen provocar la prohibició dels grups B i l' introducció d'una sèrie de normes que volia posar fre a una autentica bogeria. (però quina bogeria més espectacular!!!)

Lancia S4 (internet)
Peugeot 205 T16  (D. Pelejero)
Audi S1 (internet)
Lancia S4 (internet)
Austin Metro (internet)
Audi S1 (A. Domingo) Audi S1 (D. Pellejero) Lancia S4 (internet) Peugeot 205 T16  (internet) Peugeot 205 T16  (A. Domingon)  
Peugeot 205 T16  (internet)
R5 Maxi Turbo (internet)
RS 200 (internet)
R5 Maxi Turbo (internet)
RS 200 (internet)

Tot i això l'espectacle, evidentment, va ser extraordinari, amb lluites èpiques, que portaren finalment a Juha Kankkunen (Peugeot 205 T16) a guanyar el seu primer campionat per davant de Marku Alen (Lancia S4).

De totes maneres, a l'inici de l'any, aquell campionat semblava tenir un propietari natural, Henry Toivonen, amb actuacions memorables a bord del seu Lancia, fins que l'incendi del seu cotxe, al tenir una forta sortida de carretera a Còrsega, va acabar amb la seva vida i la seva carrera.

Que millor homenatge que gaudir d'unes fotos seves.... i del Lancia S4

enllaç a la seva biografia (no us la perdeu!!!!)
       
   

 

Al campionat d'España les coses no variaven massa. Servia seguia amb el Lancia 037, tot i que amb l'evo 3 de 330cv, en Sainz amb el Renault 5 Maxi Turbo, en Beny amb L'Opel Manta 400, etc.

El "marqués", tornava, i ho feia amb el Ford RS200, en la seva versió "civilitzada" de 350cv.

Com és habitual l'inici del campionat coincidia amb el Costa-Brava. Una prova molt influenciada per les tendències d'aquells moments, unes etapes força llargues, amb molts km, y la trista novetat de fer alguns trams amb zones poc "lògiques", con el pas per el poble de Begues o fer Collcerola. Això va fer que a ultima hora s'haguessin de fer modificacions, perquè ni trànsit, ni els propis pilots hi estaven d'acord.

Per postres la climatologia va ser molt difícil, amb una primera etapa en principi seca, però en la que desprès va aparèixer la pluja i fins hi tot la neu, fet que endurí moltissim el ral·li. Això va permetre viure una lluita extraordinària, especialment entre Servià i Sainz i en segon terme Zanini.

Segurament es podria dir que aquell va ser el millor Costa-Brava de Sainz (incloent-hi les actuacions del Catalunya actual)

Servià-Sabater (C. Sagrera)
Sainz-Boto (C. Sagrera)
Zanini-Autet (C.Sagrera)
Servià-Sabater (C. Rueda)
Zanini-Autet (C.Rueda)
Pregliasco-Cianci (C. Rueda)
Tabaton-Tedeschini (C. Rueda)
Zanini-Autet (C.Rueda)
Tabaton-Tedeschini (C. Rueda)
Sainz-Boto (C. Rueda)
Servià-Sabater (C. Rueda)
Sainz-Boto (C. Rueda)
Curiosament la classificació del Costa-Brava fou idèntica, en els seus tres primers llocs, que la del Catalunya que es disputar mesos desprès:

   
Costa-Brava
Catalunya
Tabaton-Tedechini Lancia S4 (ex Alen Montecarlo)
6h 8' 35''
4h 17' 45''
Sainz-Boto Renault 5Maxi Turbo
6h 11' 52''
4h 22' 9''
Servià-Sabater Lancia 037 evo III
6h 12' 00''
4h 24' 8''
Durant el campionat, els resultats varen ser molt canviants i les victòries es varen repartir entre Servià, Sainz, Zanini i Beny. A més en aquells anys encara es jugava molt amb els coeficients, punt retinguts, etc, pel que no va ser fins l'ultima prova el Ral·li Valeo, on donada la classificació dels dos aspirants finals Servià i Sainz, aquest últim renunciava a corre el ral·li Opimpus a USA (com única opció per aconseguir punts) i Servià es confirmava con a campió.

En el campionat de Catalunya, Mia Bardolet i Pilar Compte, s'endugueren el títol amb el Visa GTI, per davant de Frigola-Bou i Ambudio-Gimeno.El Volant Racc era per Jordi Griñó, segon absolut també a la terra. En copilots en Xevi Lorza va ser el campió.

Com sempre fem un petit repàs d'alguns pilots i copilots que "sonaven". En el campionat d'Espanya, Barreras (R11Turbo), Moratal (Peugeot 205), Azcona....... i dins els catalans Bassas-Mas amb un Alfetta GTV, Teixidor-Teixidor, Rodriguez-Ferrer, Pujades-Capella, Xargay-Xargay, i tans d'altres ... (perquè no ens en quedin tans fora, estem preparant algunes llistes d'inscrits senceres)

 

Campionat Catalunya Asfalt

Campionat d'Espanya

Bardolet-Compte Citroen Visa GTI

Servià-Sabater Lancia 037 E2

Frigola-Bou Renault 11 Turbo

Sainz-Boto Renault 5 Turbo

Ambudio-Anglada

Beny-Lopez Opel Manta 400

Campió del Món: Juha Kankkunen Peugeot 205 T16 E2

Marca campiona del món: Peugeot

Campió d’Europa: Fabrizio Tabaton

 

Amb la col·laboració de C. Sagrera i A. Domingo, D. Pelejero i C. Rueda.

 

Home - © 2001 www.catrally.com