Aquest any, va ser el del ball de números, el del 3 i el 4, perquè mentre que al Costa-Brava, desprès d'una extraordinària edició 84, se l'hi rebaixava el coeficient per l'europeu, de 4 a 3, el Catalunya era "ascendit" a la inversa, passant de 3 al 4. (tot i les notes exculpatories del Racc, fou un primer pas per portar-lo a la fusió)

El 25 i el 32, perquè 25 eren les hores de competició que tenia la primera etapa d'un Costa-Brava desmesurat, i 32 eren els trams d'asfalt que es feien en aquesta etapa.

Del 5 i el 3, ja que aquestes foren les victòries que aconseguien, respectivament, en Servia-Sabater i en Sainz-Boto al campionat d’Espanya. Campionat, que finalment s’enduia el pilot de Pals......i així anar fent.

Aquestes són algunes imatges de les "joguines":

En el campionat d'Espanya, també es podia gaudir d'alguns d'aquests vehicles, cosa que va fer que en el Costa-Brava veiéssim una inscripció fantàstica, on a més s’hi afegien pilots estrangers de gran nivell. Llista

Nosaltres començarem en el "Turini" català, és dir el "cruce" de Cladells. La carretera estava delicada i el nombre d’incidents fou alt, en Bettega arribava amb una roda arrencada (abandonament), en Demuth, amb el frontal tocat, en Zanini no pujava.....quin disgust!!!, etc, etc.

En Zanini no havia pogut provar el 205 i sembla que els germans Almeras tampoc l’ajudaren massa, a més, també s’especulava amb altres factors. El cas, és que es va sortir molt fort i destrossar un cotxe que es valorava en uns 35 milions.

Passat aquest primer disgust, desprès disfrutarem molt, tot i que va ser dur de seguir pel munt d’hores que tenien les dues etapes. (com seria pels pilots!!)

Finalment el guanyador fou en "Miki" Biasion, seguit de Cerrato i Servia., tots ells amb el 037.

Desprès, tot i que la federació espanyola estava reduint el nombre de proves puntuables a Catalunya, encara ens quedava el Girona-Guilleries i el Catalunya, a més de les proves del català.

Seguin la línia del campionat d’Espanya, on les inscripcions eren de gran nivell, en el Girona vàrem viure una nova victòria d’en Servia, per davant d’en Sainz (R5 Turbo) i d’en Beny (Porche 911), que en aquells moments eren els grans animadors de la temporada.

Comentar que en aquest ral·li no només es va tornar sortir en Zanini (de nou a Cladells), en la seva ultima participació amb un 205 que només l’hi va donar que maldecaps. Nosaltres, anàvem amb un 127 (colors escuderia Mediterrània) comprat al pilot A.Moreno, i que era conegut, entre altres coses, per acabar sempre Santa Pellaia amb un "trompo". El cas és que quan nosaltres pujàvem a veure aquest tram, al arribar al final, el cotxe que s’ho tenia après es va sortir. (ell solet, eh!)

Finalment, en el campionat d’Espanya, en Salvador va poder guanyar el títol a en Sainz, desprès que tots dos anessin a buscar punts al ral·li de Madeira, on en Servia fou primer i en Sainz va abandonar.

També s’ha de destacar que l’Arqué-Montanyola (Opel Manta), guanyà el títol de Grup A i en Bassas-Font (R11 Turbo) el de grup N.

S’ha de dir, que també es disputà la Copa d’Espanya i que es continuà amb el campionat de terra.

En el campionat de Catalunya (13 proves), el vencedor fou l’espectacular "Mingo" Garcia-Rodriguez amb el Talbot Sumbeam, seguit per en Jordi Serra-Soli amb Peugeot 205. Aquell any la revelació fou en guanyador del volant Racc, en "Mia" Bardolet-Rodriguez.

Altres pilots catalans que sonaven eren Bayó, Frigola, Martorell, Alsina, Pons,etc, etc.

* En aquest punt, demano disculpes als copilots, al no poder incloure, en molts casos, els seus noms. El fet és que en les informacions que tinc, no sempre s’hi veuen reflectits.

Marca campiona del món: Peugeot