Any 1984. Veient al mite (Henri Toivonen)........

La primera activitat de l’any 84, va ser anar a desitjar sort als participants del Monte, especialment en Salvador i en Jordi Sabater, que hi corrien amb un Opel Manta 400 del preparador italià Conrero (+- 275cv i tracció al darrera). Però sembla que no els n'hi vàrem desitjar prou, perquè desprès d’un bon ral·li (9ena posició) es varen sortir a l’últim tram.

El guanyador d’aquesta difícil edició, en què la neu fins i tot, va fer canviar part del recorregut, va ser en Walter Rohrl, conduint per primer cop l’Audi Quattro. Darrera es varen classificar els altres dos pilots d’Audi, Mikola i Blomqvist.

Aquest era el cotxe de "moda":

A finals de febrer tocava l’esperat Costa-Brava. Com sempre i havia una molt bona inscripció, en la que sobresortia especialment un nom, l’admirat Henri Toivonen. El jove finlandès tenia com objectiu guanyar l’europeu amb el Porche 911 SC g. B, i participar en el mundial amb un Lancia 037.

Els de Lancia portaven en Carlo Capone, designat per Chesare Fiorio per guanyar l’europeu (cosa que va aconseguir). Però això va anar en detriment d’en Zanini i l’Andruet, als que varen posar tot tipus d’entrebancs per evitar que participessin amb dos Lancies més, no fos cas que fessin ombra al pilot oficial.

Desprès hi havia en amb el Manta del Monte, en Cinotto amb el victoriós Audi Quattro, en Genito amb un R5 Turbo, Ferjaancz amb el mateix cotxe, etc, etc.

Per poder comparar, aquestes eren les característiques dels vehicles....

El recorregut no variava massa de l’any anterior, disputant-se 46 trams, amb 527,150km cronometrats i 1.366,410km totals. (a l’any 2001 s’han disputat 18 trams, amb 383,18km cronometrats i 1.815,02Km totals....sense comentaris)

Aquest any tocava anar-hi en moto i tot i que no hi havia neu, fotia un fred que pelava (no et dic res anant en vespa). De totes maneres l’espectacle s’ho valia.

Desgraciadament, en Toivonen i en Genito havien d’abandonar molt aviat, quedant en Capone com dominador absolut de l’etapa d’asfalt.

El millor, però, va arribar a l’etapa de terra, l’organització va permetre que en Toivonen sortís de cotxe 0 (el que abans era de "pirulo") i és clar, vàrem poder veure com es porta un Porche de canto, però molt de canto eh!, i a un ritme impressionant, d’aquelles coses que et queden marcades.

Per darrera, dels que estaven en carrera, en Capone ens sorprenia sortint-se al primer tram, Lloret, quan tenia una renda sobre en Salvador de 6 minuts i de 10 sobre en Cinotto. Però espectacle continuava, en Servia a fons per no deixar acostar en Cinotto, en Frigola lluitant, en la seva primera participació amb un R5 Turbo, contra l’ídol nacional hongarès Atila Ferjaancz, etc, etc.

A mitja etapa, en Servia va trencar els amortidors del darrera i va haver de fer tres trams (Sant Cristòfol, Sobirà i Grions) com va poder, a més de penalitzar en la reparació. Tot i així, en el seu atac posterior va aconseguir el record del Sobirà (com pujava!), que tenia des del 78 en Toni Carello amb el Stratos.

Finalment, però en Cinotto va resistir i guanyar el ral·li.

La classificació final va ser:

En el campionat d'Espanya, Zanini va demostrar que era geni i figura. Degut als problemes per aconseguir cotxe, va muntar el seu equip i aconseguir que l’importador de Ferrari(¡) a Catalunya l’hi poses un cotxe (308 GTB) per córrer el campionat d’Espanya. L’estrena, va ser al Race, on va ser segon, darrera en Capone i per davant d’en Beny. (Allà també hi va corre en Toivonen, però tampoc va acabar).

Durant la temporada es succeïren diverses "histories" que varen fer tibar les relacions entre els diferents pilots (reclamacions sobre mides de pneumàtics, ajudes de pilots internacionals.....). El cas és que en Zanini, desprès d’una aferrissada lluita amb en , guanyar de nou el títol.

Altres pilots que varen estar en els llocs capdavanters de’ algunes proves foren en Genito Ortiz, en Beny Fernandez, Oñoro, Sainz, etc.

A Catalunya, també es varen disputar tres ral·lis més puntuables pel campionat d’Espanya. En el Guilleries, en Zanini guanyar desprès d’una durisima lluita amb en "Beny". Destacar que en aquesta prova, ja es va començar a parlar molt de dos noms que després es farien més que famosos: Carlos Sainz, amb una brillant actuació sobre R5 Turbo i "la mala suerte", perquè quan anava quart, va tenir una lleugera sortida, on punxà un pneumàtic, i mentre el canviava, va trencar el gat (¡), veient-se obligat a abandonar.

Desprès hi hagué el Catalunya, en una edició en què es buscaren trams més selectius, i on en Servia s’imposa de forma espectacular, per davant d’en Sainz, Ortiz i Pons. I finalment el Girona on també guanyar en Servia.

També s’ha de dir que aquest any s’instaura el campionat d’ Espanya de ral·lis secrets de terra, on L’Antonio (Talbot Samba) feu el doblet per davant d’en Josep Maria Servia (Seat 124, versió seients al darrera) i de l’Isidre Oliveres (Talbot Sunbeam Lotus).

En el mundial, varen aparèixer, realment, els primers monstres de grup B. A Còrsega es varen presentar el Peugeot 205 T16 i la nova versió de l’Audi, el Sport Quattro amb 420cv. D’aquest en Rohrl comentava que era molt difícil de conduir i que no podia anar més de 2-3 segons a fons, perquè el cotxe, tot i que fos recta, es descol·locava constantment.

En el campionat de Catalunya, de nou dominaren els homes de Renault. Pep Bassas, fent bones les victòries de classe supera a Josep Frigola (Renault 5 Turbo), al no poder aconseguir estar dalt de tot en el Guilleries i el Girona, perdent tota opció. Per darrera se situaren en Servià, l’Alsina i en Santacreu.

Alguns dels noms que també sonaven eren en Candela dominador del g.N, Martorell, Arqué, Genoher, Girbau (guanyador del volant), Burrull, etc

Campionat Catalunya Asfalt	Campionat d'Espanya	Campionat d’Espanya de terra
Bassas-Pilar Mas      R5 Alpine	Zanini-Autet       Ferrari 308 GTB	Zanini-Autet    Talbot Samba g.B
Frigola-Bou              R5 Turbo	Serviá-Sabater    Opel Manta 400	Serviá-Coromines    Seat 124 especial
Serviá-Sabater      Opel Manta 400	Santacreu-Santacreu    Opel Ascona 2000	Oliveras-Bofill    Talbot Lotus

Campió del Món: Stig Blomqvist, Audi Quattro/Sport Quattro

Campió d’Europa: Carlo Capone

Amb la col·laboració de Carles Sagrera i www.asturally.com