Any 1983. Els inicis.........

Aquesta particular historia del món del ral·lis comença a finals de febrer del 1983. Uns amics meus insisteixen (tot i que no han vist mai un ral·li) que hem d'anar a veure el Costa Brava, "Té una inscripció bonissima!!!", diuen. I el cas és que segurament tenien raó.

Desgraciadament, no guardo la llista d'inscrits, però en tinc algunes dades. Els pilots més destacats eren en Miki Biasion-Siviero (Lancia 037), Zanini-Sabater (Talbot Sunbeam Lotus), Genito-Minguez (R5 Turbo, Tour de Corse), Beny-Sala (Porche 911 SC), la Mandelli-Borghi (Lancia 037) , etc

Però també hi havia altres pilots catalans i andorrans que destacaven, en Bayó-Molina (Talbot Sunbeam), Pons-Autet (R5 Turbo G. 4), De la Casa-Suarez (R5 Turbo), els germans Santacreu (Ascona 400) i un llarg etcetera.

Dels cotxes, cal destacar el Lancia 037. Era una maquina pensada especialment pels ral·lis, podríem dir que el primer cotxe crear com a grup B, motor central de 1.999 c.c., amb compresor volumètric i 300cv.(Tot i que desprès va anar evolucionant i va augmentar la cilindrada i els cv) Tracció posterior i un pes un xic inferior a 1.000kg. En el mundial, Alen i Rohrl n' eren els pilots i amb ell varen guanyar el mundial de marques.

Al seu cantó els altres cotxes eren força inferiors:

El cas, és que des de la tarda del divendres fins el diumenge al matí es feien 44(!) trams. Estem parlant de 1.356,6km, 519.1km cronometrats. Entre ells és podia veure Els Àngels, Santa Pellaia, Terra Negra, Ossor (encara amb dues s), Cladells, Coll de Ravell (amb a), el Subirà, Brunyola, Grions, les Gavarres, Montnegre, etc.

Molts d'ells es feien de nit i amb temperatures baixissimes a més de força neu i glaç en els trams més alts, i com que hi havíem d'anar en moto, als meus pares els hi va semblar massa perillós. Per tant, baix haver de fer servir el xantatge, perquè ells m'hi portessin. (no fos cas que em perdés allò tan extraordinari del "Costa Brava".)

Dues passades nocturnes als Àngels i dues la matinada del diumenge, al Subirà, els varen convèncer que l'any vinent, si volia, hi podria anar en moto. I a mi, em varen servir per veure clar que "allò" realment era fantàstic.

Les dures condicions meteorològiques varen fer d’aquesta XXXI edició, una proba molt difícil, en la que els primers classificats varen ser:

Aquell any, en Miki va fer bona la dita que qui guanyava el Costa -Brava guanyava l'europeu, deixant a mes com "herència", els records d’uns quants trams, com Terra Negra (asfalt) a una mitjana de 88,3km/h o Montnegre (Terra) a 80,7Km/h. De totes maneres l’Antonio també en va fer uns quants. Grions a 7,2km 6.36 o les Gavarres (Terra) a 69,08Km/h, a més de apallissar en Miki a les dues pasades a la complicada baixada d'Osor, on en els 14.3.km l'hi va fumbre 40 i 54 segons.

També s'ha de dir que en aquells anys el ja poderós Racc, organitzava el Ral·li Catalunya. Aquell any, el "convidat" (per un milió de l’època), Adartico Vudafieri (Lancia 037), va poder guanyar amb molta facilitat la XIX edició del ral·li, per davant d' en "Genito" (R5 Turbo, a 23 minuts!) i Snijers (Porche 911 sc a 25’). En un ral·li on la potencia ho era tot, la gent com en Zanini(5e), Bayó(6e), Santacreu (Opel Ascona 2000) o fins i tot el noi de Pals (Escort XR3i 167cv !!, 9e) ho varen tenir molt magre.

Puntuaples pel campionat d’Espanya hi havia dos ral·lis més, el Montseny-Guilleries i el Girona, en els que en Pons-Autet (R5 Turbo) varen aconseguir la victòria.

Pel que fa al campionat de Catalunya, s’havien de disputar 14(!) proves, però la suspensió de dues ho va deixar en 12. (Costa Brava, Guilleries, Lleida, Empordà, Tarragona, Sant Hilari, Osona, Berguedà, Catalunya, 2000 Viratges, Girona i Granollers) Els dominadors varen ser els homes de Renault, Pons-Autet amb R5 Turbo i en Frigola-Bou amb un R5 Alpine (Aquest jugant la carta de guanyar la seva classe). Per darrera hi havia gent com en Toni Rius (guanyador del volant 82), Pep Bassas, Higini Rodriguez o Aman Barfull. També cal recordar que a les proves de promoció, hi començaven a despuntar jovent com en Xavi Riera i Mia Bardolet.

En la terra, en Toni Rius va guanyar el campionat, seguit d’en Pera Arpa i l’Angel Martínez.

Casualment, aquell mateix any vaig poder acostar-me a un altre aconteixament, la pujada a la Rabassada. Entre els inscrits, hi havia especialista de la muntanya, con el gran Joan Fernández amb un Lola BMW (Danone), o gent de ral·li com en Zanini, (encara que fora de cursa) pujant amb el Sunbeam amb rodes de terra. També hi varen haver motos, i es varen poder veure "glories" com en Nieto o jovent com en Garriga, Pons o Cardús. De totes maneres si mireu la llista (perdò pel format) trobareu veritables "perles".

Al final, va guanyar en Fernández amb un temps de 2.10.75 a 125,277 Km/h i en motos, en Cardús pujant en 2.38.12.

Per últim, dir que aquest va ser l’any de "OSTIA" d’en Zanini al RACE. Com ell va dir, "un cop que me la foto forta i hi ha la tele per gravar-ho"...per desgracia després n’hi va haver-hi alguna més (el senyor "Peugeot" ho sap bé)

Campió del Món: Hannu Mikkola Audi Quattro.

Marca campiona del món: Lancia

Campió d’Europa: Miki Biasion

Amb la col·laboració de Carles Sagrera i www.asturally.com

Home - © 2001 www.catrally.com